Compartim aquestes interessants reflexions de Vicent Partal a Vilaweb sobre la situació de la cultura en temps de covid.

De totes les decisions incomprensibles que es prenen en aquesta crisi del coronavirus la persecució de la cultura, dels treballadors de la cultura, és, probablement, la que entenc menys.(...)

(...) El teatre, les músiques, el cinema, les llibreries, la dansa i els museus, per exemple, han d’ocupar tan ràpidament com es puga el lloc més normalitzat que siga possible en la nostra societat. Els necessitem per a ajudar-nos a entendre això que ens passa. (…)

(…)deixeu-me dir que crec que encara hi ha una altra raó per a reclamar que els professionals de la cultura no resten desatesos en el pitjor moment –ni els de primera fila ni els més humils, ni els qui es posen davant els micros ni els tècnics amagats sempre rere la foscor, amb un petit llum il·luminant la seua tasca. I aquesta raó és l’agraïment. L’agraïment que crec que els devem tots, que tinc jo, per la manera com el seu treball ens han fet, com ens han ajudat a entendre’ns amb la música, amb el teatre, amb el cinema, amb els llibres…, per tant d’esforç que hi han esmerçat, tant de treball, a ensenyar-nos a viure.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/cuidem-la-cultura-per-cuidar-nos-tots/