Entrevista a MARCEL GROS, en el 40è aniversari de Xarxa Manresa

Entrevista a MARCEL GROS, en el 40è aniversari de Xarxa Manresa

ENTREVISTA | Marcel Gros

Fundació Xarxa

P: Què signifiquen aquests primers 40 anys d’Imagina’t Manresa?

R: Signifiquen 40 anys de Rialles, d’Imagina’t, de Xarxa i de teatre familiar. Manresa és al cor de Catalunya i des d’aquest cor va començar a bategar l’espectacle familiar. Vàrem ser dels primers inconscients que vam decidir llançar-nos al carrer amb xancles, monocicles i gegants a fer festa, a pensar que això era una cosa que necessitàvem i que això era el sentit de la vida.

 

P: Quina és la tradició d’espectacle familiar a Manresa?

R: La tradició ve de molt lluny. Hi ha molta gent organitzant, però també moltíssima treballant professionalment. La marca ‘Manresa’, dins dels espectacles familiars, és una cosa que ve des de ‘El Setrill’. Era un grup que anava pels carrers com a grups de cercavila d’on han acabat sortint el Teatre Mòbil, músics que van marxar a orquestres, el Teiatru (*). Manresa és una denominació d’origen d’espectacles familiars, és una manera de fer, és una manera d’entendre l’espectacle.

 

P: Quins ingredients ha de tenir la D.O Manresa?

R: La D.O de teatre familiar manresà, o del Bages, és un espectacle amb sentit de l’humor, i sobretot de la vida. Entenem l’humor no com una finalitat, sinó com una manera de comunicar coses positives. Una via per arribar a l’espectador i que es relaxi i pensi positivament.

 

P: Vosaltres vàreu començar fent espectacle de carrer. Com trobeu la necessitat de passar de l’espectacle del carrer dins del teatre?

R: La necessitat va néixer de l’evolució dels mateixos inconscients que ens vam llançar al carrer i que cada cop teníem més ganes de fer uns espectacles més preciosos i precisos. Espectacles que necessitessin una mica d’il·luminació, que la gent es pogués asseure còmodament, i que a la vegada poguéssim oferir un producte ben presentat.

 

P: Quan decidiu saltar a fer les animacions de carrer, ja sabíeu que volíeu fer espectacles per a públic infantil o estava més enfocat a un públic general?

R: En animacions de carrer no es fa cap diferència entre espectacles infantils i espectacles per a un públic general. Quan surts a actuar et trobes un públic molt diferent: et trobes l’àvia, el pare, la mare, el tiet, la tieta, el cosí i la cosina. Amb aquest públic has d’aconseguir fer un espectacle que enganxi a tothom. Aquesta filosofia l’hem aconseguit portar a l’escenari i ens ha obligat a fer espectacles amb més d’una lectura. Quan fem un espectacle hem de pensar en l’infant que porten a dins tots els adults, i en l’adult que porten a dins tots els nens i nenes.

 

P: Recordes qui éreu els que vàreu començar a sortir a fer espectacles de carrer?

R: Els que vàrem començar als espectacles de carrer, encara pots trobar la gran majoria al ‘Teatre Mòbil’. Tot i que era un grup molt variat, a vegades érem deu, a vegades cinc; quan havíem de fer espectacles venia qui podia. Agafàvem la furgoneta pels llocs i vàrem descobrir aquesta manera de viure.

 

P: Quan vas saber que volies viure de l’espectacle?

R: Doncs jo tenia 20 anys, pot ser una mica més jove. Al matí treballava a un banc i per la tarda anava a fer l’espectacle. Però sempre m’ha agradat actuar davant de la gent, de ben petit m’inventava històries, les explicava i després passava la guardiola, ja era tot un professional.

 

P: Teníeu algun referent quan vàreu començar a actuar al carrer?

R: Sí! I tant! Érem tan inconscients que veiem els ‘Comediants’ i pensàvem que també ho podíem fer nosaltres. Érem joves, teníem moltes ganes i ens vàrem calçar les xancles i a fer salts. A partir d’aquí va començar la nostra pròpia mitologia.

P: Després de viure aquests 40 anys després, què ens queda per endavant?

R: Fa 40 anys encara no es parlava, ni s’imaginava, que podien existir els smartphone. L’electrònica ens ha canviat la vida. Cada cop tenim més impulsos, més inputs i més històries que ens arriben arreu del món, però hi ha una cosa que no canviarà mai: l’espectacle. Hi ha molta gent que ha caigut en aquesta cultura del plàstic, però la gent es comença a adonar que l’autenticitat no es troba en la tecnologia sinó en l’ànima del comediant, del creador i de la cultura.

 

* Companyia d'espectacles Teiatru, amb la seva vessant infantil amb Setrill-Teiatru.